Rob

Quan Rob va pujar a eixe vaixell no sabia que mai aplegaria al seu destí. O tal vegada, el destí, li tenia reservat eixe lloc. Una illa en la que l´únic que trobaria seria a ell mateix.

Quan la vida va a la deriva, és difícil saber quin es el nostre port. I mentre venen a rescatar-nos, la imaginació és converteix en el nostre únic salvavides.

Estimat públic, gràcies per vindre a acompanyar a Rob en la seua soledat. Però no el crideu, no vos podrà escoltar. Ja que la seua illa encara que pareix que està fora, en realitat, està al seu interior. Així que, relaxeu-se’n, sentiu-ne i bon naufragi.

---